Benvinguts a Barretina.com
Benvinguts a Barretina.com
Embedded Files
La barretina és la peça de vestimenta característica de l’home català i encara en l’actualitat s’utilitza, per bé que de manera minoritària.
L’historiador Enric Riba sosté la teoria que l’origen de la barretina és el barret frigi, una lligadura amb origen a Frígia, a l’Àsia Menor, però és complicat de demostrar. A Catalunya, la barretina es va començar a utilitzar a la segona meitat del segle XVII i es va dur de forma generalitzada fins al segle XX, sobretot a les zones rurals.
De barretines n’hi havia de diversos tipus i els dos colors més habituals eren el vermell i el morat i es portava de diferents maneres. Les barretines que es poden veure al Museu Etnogràfic de Ripoll estan disposades sobre uns bustos d’Ignasi Buxó i Gou (1860-1944). En canvi, la dona anava coberta amb la caputxa, que duia en els actes religiosos: blanca les donzelles, negra les dones adultes. La barretina ha caigut totalment en desús en la vida quotidiana, malgrat que és considerada un símbol de catalanitat i s’utilitza habitualment en actes folklòrics, com les ballades de sardanes, pessebres vivents o representacions de Pastorets. Els personatges que més han popularitzat la barretina al segle XX són segurament Jacint Verdaguer i Salvador Dalí.
Les seves variacions també s’utilitzen a l’escenificació d’alguna òpera ambientada a Nàpols.
Tipus de barretina:
Barretina vermella: la que és roja unicolor.
Barretina de garbí o plana: la que es podia dur plegada
Barretina de capellà: de punt de seda i negra, la duien els capellans.
Barretina de dormir: de roba blanca.
Barretina de dos intents o dos cairells: barretina vermella amb el folre negre que es pot girar en cas d’haver d’anar de dol.
Barretina de notari: petit, de color fosc, i amb ratlletes al voltant del front.
Barretina llarga: la que es deixa caure per l’esquena.
Barretina de mariner: vermella, poc llarga i típica dels mariners.
Barretina musca: la que té el color morat com a dominant.
Barretina de niu: es porta aixafada a la punta.
Barretina d’arròs i fideus o d’escórrer fesols: petita, cònica i amb una borla al cap. Típica de l’Empordà.
La barretina és aquesta lligadura (terme genèric que designa tot objecte o peça de vestir que es posa al cap per cobrir-lo) pròpia dels homes de Catalunya, que podria derivar dels antics barrets mariners. En les seves diferents variants s’estenia per Catalunya, la Provença, Sicília, Còrsega, Sardenya, Nàpols, els Balcans i Portugal.
Web patrocinada per: Traduccions Idiomàtic
Web patrocinada per: Traduccions Idiomàtic
Per en Joan Amades la cita documental més antiga de la barretina es refereix a unes festes de la Reina del Catai, mena de carnestoltada cavalleresca celebrada al Born de Barcelona, l’any 1647. La barretina està composta de tres parts: el sac que és la bossa o cos, el niu equivalent al fons del sac i la gira que és el voraviu o doblec que forma la boca de la barretina.
La manera de portar la barretina definia popularment a qui la duia: Barretina a la dreta, discreta; barretina a l’esquerra, vol guerra. Barretina de costat (ben plegada), fa enamorat.
Per muntanya havia estat costum posar-se un picarol al niu de la barretina, i els que es tenien per bons balladors, sense perdre el ritme, saltaven i botaven per tal de fer sonar de manera compassada el cascavell. Era molt comú fer servir la barretina de bossa, els papers i la documentació es portaven plegats a la gira i dins al sac de la barretina és duia la petaca, els diners o la navalla.
Google Sites
Report abuse